Archivo de la categoría: LLUIS LLACH

Sugerencia. L’Estaca. Lluis Llach

  
Recuerdo apropiado para reflexionar sobre lo que pasa, ¿por qué no ha pasado antes? y albergar una pequeña lumbre de esperanza de que crezcan flores frescas que, al menos, frenen el absurdo sendero que atravesamos hacia el caos. Sólo aquellos que se enfrentaron a lo imposible abrieron ventanas en la historia. Ante el silencio de las víctimas, y la nueva religión del consumismo, LOS CULPABLES TIENEN SUS PLANES: AUMENTAR SU RIQUEZA.

Quizás la música de aquellos años, aún vigentes, nos sonroje a muchos que fuimos a cambiar al mundo, y este nos mudó de ropa y paisaje… pero otros adoptaron el papel de verdugos, asesinos de la memoria, eludiendo la historia que explica todo los procesos.

L’Estaca – Lluis Llach – Camp del Barça 1985

L’estaca con subtítulos en castellano

Letra L’Estaca.   Lluis Llach
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Traducción:

El viejo Siset me hablaba
al amanecer, en el portal,
mientras esperábamos
la salida del sol
y veíamos pasar los carros.

Siset: ¿No ves la estaca
a la que estamos todos atados?
Si no conseguimos
liberarnos de ella
nunca podremos andar.

Si tiramos fuerte, la haremos caer.
Ya no puede durar mucho tiempo.
Seguro que cae, cae, cae,
pues debe estar ya bien podrida.

Si yo tiro fuerte por aquí,
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.

¡ Pero, ha pasado tanto tiempo así !
Las manos se me están desollando,
y en cuanto abandono un instante,
se hace más gruesa y más grande.

Ya sé que está podrida,
pero es que, Siset, pesa tanto,
que a veces me abandonan
las fuerzas.
Repíteme tu canción.

Si tiramos fuerte ...

Si yo tiro fuerte por aquí ...

El viejo Siset ya no dice nada;
se lo llevó un mal viento.
- él sabe hacia donde -,
mientras yo continúo
bajo el portal.

Y cuando pasan
los nuevos muchachos,
alzo la voz para cantar
el último canto
que él me enseñó.

Si tiramos fuerte ...

Si yo tiro fuerte por aquí,
y tú tiras fuerte por allí,
seguro que cae, cae, cae,
y podremos liberarnos.

Deja un comentario

Archivado bajo LLUIS LLACH, SUGERENCIAS

Cant de l’enyor. Lluis Llach, Mª del Mar Bonet y Marina Rossell

Lletra d’El Cant de l’enyor (versión original catalana y traducción al castellano). 
Lletra i música: LLuís Llach.

CANT DE L’ENYOR


Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.



CANCIÓN DE AÑORANZA
(CANT DE L’ENYOR)

Aunque solo fuese
para ver la claridad de tus ojos mirando al mar.
Aunque solo fuese
por sentir el roce de una presencia.
Aunque solo fuese
para poder decirnos otro adiós serenamente.

Aunque solo fuese
por el suave deslizar de un tiempo perdido a tu lado.
Aunque solo fuese
recorrer juntos el bello jardín de tu pasado.
Aunque solo fuese
para que sintieses cómo te añoro.
Aunque solo fuese
para reír juntos la muerte.

Aunque solo fuese
para decirnos otro adiós serenamente.
Aunque solo fuese
para que sintieses cómo te añoro.
Aunque solo fuese
para reír juntos la muerte.

Deja un comentario

Archivado bajo LLUIS LLACH, MÚSICA, SUGERENCIAS, VIDEO

Viatge a Itaca. Lluis Llach

LETRA  «ITACA» (y traducción castellano)


I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Traducción castellano

I
Cuando salgas para hacer el viaje hacia Itaca
has de rogar que sea largo el camino,
lleno de aventuras, lleno de conocimiento.
Has de rogar que sea largo el camino,
que sean muchas las madrugadas
que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban
que vayas a ciudades a aprender de los que saben.
Ten siempre en el corazón la idea de Itaca.

Has de llegar a ella, es tu destino
pero no fuerces nada la travesía.
Es preferible que dure muchos años
que seas viejo cuando fondees en la isla
rico de todo lo que habrás ganado haciendo el camino
sin esperar a que dé más riquezas
Itaca te ha dado el bello viaje
sin ella no habrías salido.
Y si la encuentras pobre, no es que Itaca
te haya engañado.
Sabio como muy bien te has hecho
sabrás lo que significan las Itacas.

II

Más lejos, tenéis que ir más lejos
de los árboles caídos que os aprisionan.
Y cuando los hayáis ganado
tened bien presente no deteneros.

Más lejos, siempre id más lejos,
más lejos del presente que ahora os encadena.
Y cuando estaréis liberados
volved a empezar nuevos pasos.

Más lejos, siempre mucho más lejos,
más lejos, del mañana que ya se acerca.
Y cuando creáis que habéis llegado,
sabed encontrar nuevas sendas.

III

Buen viaje para los guerreros
que a su pueblo son fieles
favorezca el Dios de los vientos
el velamen de su barco
y a pesar de su viejo combate
tengan placer de los cuerpos más amantes.

Llenad redes de queridos luceros
llenos de aventuras, llenos de conocimiento.
Buen viaje para los guerreros
si a su pueblo son fieles
y a pesar de su viejo combate
el amor llena su cuerpo generoso
encuentren los caminos de viejos anhelos
llenos de aventuras, llenos de conocimiento.

Deja un comentario

Archivado bajo LLUIS LLACH, MÚSICA, VIDEO

Campanades a Morts (Campanadas a muertos). Lluis Llach

«Assassins, Assassins de raons. Assassins de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memories…»

Lluis Llach – Campanades a Morts (Campanadas a muertos)

LETRA Y TRADUCCIÓN AL CASTELLANO
«Campanades a morts»
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s’acosta;
ja són tes penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes;
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat l’alè
d’aquests cossos tan joves
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
Assassins de raons i de vides
que mai no tingueu repòs
en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin
les nostres memòries. Assassins, assassins de raons,
assassins de vides
que mai, que mai no tingueu repòs
en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin
les nostres memòries,
memòries.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
Y el pueblo se recoge
cuando el lamento se acerca;
son ya tres penas más
que hemos de llevar a la memoria.
Campanadas a muerto
por las tres bocas cerradas;
¡ay de aquel trovador
que olvidara las tres notas!
¿Quién cortó el aliento
de aquellos cuerpos tan jóvenes
sin otro tesoro
que la razón de los que lloran?
Campanadas a muerto
lanzan un grito para la guerra
de los tres hijos que han perdido
las tres campanas negras.
Asesinos de razones y de vidas
que nunca tengáis reposo
a lo largo de vuestros días
y que en la muerte os persigan
nuestras memorias.
Asesinos, asesinos de razones,
asesinos de vidas
que nunca, nunca tengáis reposo
a lo largo de vuestros días
y que en la muerte os persigan
nuestras memorias,
memorias.

Deja un comentario

Archivado bajo LLUIS LLACH, MÚSICA, VIDEO